Autor:Jandy Nelson
Editorial:Fanbooks
Libro:1/1
Colección:-
Formato:Tapa blanda con solapas
Paginas:384
ISBN:978-84-16297-12-2
PVP:16.95
Edad:-
Sinopsis:
La Jude i el seu germà bessó Noah estaven molt units. Quan tenien tretze anys, en Noah era un noi aïllat que dibuixava sense parar i estava enamorat del noi carismàtic de la casa del costat. Mentre que la Jude, era una noia atrevida, es llançava de penya-segats i es pintava els llavis de vermell i parlava per tots dos.
Ara, tres anys més tard, quan en tenen setze, la Jude i en Noah amb prou feines es dirigeixen la paraula. Ha passat quelcom que els ha destrossat tràgicament… fins que la Jude coneix un noi arrogant i guapíssim amb problemes, i algú altre… Una força molt més imprevisible que entrarà a formar part de la seva vida.
Els primers anys són la història que ens explica en Noah. Els de més grans ens els explica la Jude. Però allò que no veuen els bessons és que cadascú només té mitja història i que si poguessin retrobar el camí que els uneixi de nou tindrien l’oportunitat de refer el seu món.
Reseña de otros libros del autor:
Opinió personal:
Jandy Nelson ja en va enamorar amb el seu anterior llibre i per les ressenyes que anava veient d'aquest cada dia tenia mes clar que tornaria a fer-ho. Per una vegada les expectatives no m'han jugat una mala passada i m'he trobat amb el llibre que m'havien promès. L'autora ha tornat a crear uns personatges reals i ha estat capaç d'explicar-nos la història tràgica dels seus protagonistes sense caure en l'autocompassió, fent que volguera seguir llegint per descobrir com i perquè canvi sobretot en la relació dels seus personatges.
La narració està feta en primera persona seguint la perspectiva dels dos protagonistes encara que amb algunes variacions. Ens trobem amb la perspectiva de Noah a partir dels 13 anys i amb la de Jude als 16, els dos s'alternen els capítols i al llarg de les pàgines del llibre, quan canviem de capítol i de narrador, també vam canviar de present a passat per conèixer així la història dels seus personatges.
L'autora fa els capítols una mica llargs i no sempre m'han acabat d'enganxar arribat un moment però també és veritat que té cura quan alterna les dues perspectives perquè no tinguem dades que no coneixem en la perspectiva de Noah amb 13 anys, a la de Jude amb 16. Fa que creiem saber-ho tot arribat un moment i que els esquemes tornin a canviar del tot arribat un altre, crec que amb això és amb el que més enganxa.
També hi ha el fet que ha creat uns personatges genials. Noah m'encantava, tenia aquest aire d'artista i els seus moments mes turmentant que li feien ser com era, realment no sé com definir-ho però m'ha agradat que l'autora hagi estat capaç de donar-li aquest aire més humà i fer que tragués de dins tot el bo i el dolent. En alguns moments podia ser odiós i en altres resultava difícil no identificar-se amb el.
Amb Jude les coses han estat una mica diferents, els seus problemes no sempre m'han convençut. La entenia en molts sentits i em posava molt nerviosa en altres però també és veritat que els seus moments mes escèptics i les coses que cap m'han tret més d'un somriure. El pitjor ha estat veure a cada germà des de la perspectiva de l'altre, veiem els seus mals moments i potser la pitjor part de les seves personalitats.
Seguint amb els personatges, un altre fet que m'ha agradat ha estat que els dos tinguessin la seva pròpia història d'amor i que no fos exactament per on ens esperàvem, especialment la de Noah, si ho heu llegit m'entendreu i si no ho heu fet el fareu quan ho llegiu. En el cas de Jude ha estat mes que res tot aquest aire de creure en tot i ser mes perceptiva que ha tingut sempre, creure en les profecies i el que hi ha al més enllà, li ha donat l'aspecte de llunàtica, que potser no és tan llunàtica com sembla al principi, molt bo.
I com que la qüestió és que ho descobriu per vosaltres mateixos heu de quedar-vos amb que Jandy Nelson ha tornat a crear una història digna de ser llegida amb uns personatges originals dels que t'arriben i una història que es va descobrint a poc a poc, amb les seves petites trames i els seus moments de patiment, de les que aconsegueixen que en general llegeixis pàgina després pagina però que, com a petit inconvenient, es fa un tant pesada en algunes ocasions al tenir els capítols molt llargs i trigar en canviar de perspectiva.
Jandy Nelson ya me enamoro con su anterior libro y por las reseñas que iba viendo de este cada día tenía mas claro que volvería a hacerlo. Por una vez las expectativas no me han jugado una mala pasada y me he encontrado con el libro que me habían prometido. La autora ha vuelto a crear unos personajes reales y ha sido capaz de contarnos la historia trágica de sus protagonistas sin caer en la autocompasión, haciendo que quisiera seguir leyendo para descubrir como y porque cambio todo en la relación de sus personajes.
La narración está hecha en primera persona siguiendo la perspectiva de los dos protagonistas aunque con algunas variaciones. Nos encontramos con la perspectiva de Noah a partir de los 13 años y con la de Jude a los 16, los dos se alternan los capítulos y a lo largo de las paginas del libro, cuando cambiamos de capitulo y de narrador, también cambiamos de presente a pasado para conocer así la historia de sus personajes.
La autora hace los capítulos un tanto largos y no siempre me han acabado de enganchar llegado un momento pero también es verdad que tiene cuidado cuando alterna las dos perspectivas para que no tengamos datos que no conocemos en la perspectiva de Noah con 13 años, en la de Jude con 16. Hace que creamos saberlo todo llegado un momento y que los esquemas vuelvan a cambiar del todo llegado otro, creo que con esto es con lo que mas engancha.
También está el hecho de que ha creado unos personajes geniales. Noah me encantaba, tenia ese aire de artista y sus momentos mas atormentando que le hacían ser como era, realmente no se como definirlo pero me ha gustado que la autora haya sido capaz de darle ese aire mas humano y hacer que sacara de dentro todo lo bueno y lo malo. En algunos momentos podía ser odioso y en otros resultaba difícil no identificarse con el.
Con Jude las cosas han sido un tanto distintas, sus problemas no siempre me han convencido. La entendía en muchos sentidos y me ponía muy nerviosa en otros pero también es verdad que sus momentos mas escépticos y las cosas que hacia me han sacado más de una sonrisa. Lo malo ha sido ver a cada hermano desde la perspectiva del otro, vemos sus malos momentos y tal vez la peor parte de sus personalidades.
Siguiendo con los personajes, otro hecho que me ha gustado ha sido que los dos tuvieran su propia historia de amor y que no fuera exactamente por donde nos esperábamos, especialmente la de Noah, si lo habeis leído me entenderéis y si no lo habeis hecho lo haréis en cuanto lo leáis. En el caso de Jude ha sido mas que nada todo ese aire de creer en todo y ser mas perceptiva que ha tenido siempre, creer en las profecías y lo que hay en el mas allá, le ha dado el aspecto de lunática, que tal vez no es tan lunática como parece en un principio, muy bueno.
Y como la cuestión es que lo descubráis por vosotros mismos tenéis que quedaros con que Jandy Nelson ha vuelto a crear una historia digna de ser leída con unos personajes originales de los que te llegan y una historia que se va descubriendo poco a poco, con sus pequeñas tramas y sus momentos de sufrimiento, de las que consiguen que por lo general leas pagina tras pagina pero que, como pequeño inconveniente, se hace un tanto pesada en algunas ocasiones al tener los capítulos muy largos y tardar en cambiar de perspectiva.
Tienes que leerlo.
Muchas gracias a Fanbooks por el ejemplar.
from Perdida en un mundo de libros http://ift.tt/1ITFM2s
via IFTTT
No hay comentarios.:
Publicar un comentario